LA VOSTRA

XARXA



Voleu publicar a la Mediatk?
TRENCA'T

EL CAP
NOTÍCIES
RECURSOS



Biblioteca virtual
Jocs
Altres materials
Error
  • JFTP::login: Unable to login
  • JFTP::mkdir: Bad response
  • JFTP::chmod: Bad response
Imprimeix
PDF
febr.
16

Una antiga història de porcs espins

porquetExplica una antiga història que durant l’època glacial molts animals, grans i petits, morien a causa del fred. Els porcs espins adonant-se d’aquesta situació van acordar viure en comunitats per tal de donar-se escalfor i protecció. Com ja sabeu, aquests animals tenen la peculiar i a vegades molesta característica de tenir el cos protegit per unes pues punxants que es poden deixar anar en contacte les unes amb les altres, o poden sortir disparades quan sacsegen el cos. No les fan servir com a elements d’atac, però això no vol dir que, sense voler-ho, puguin crear ferides i molèsties als cossos propers. I precisament això els passava, que les pròpies pues ferien als veïns i veïnes, justament a aquells de qui rebien i a qui donaven escalfor. I així, amb el temps, es van anar separant els uns dels altres per tal d’evitar-se aquestes petites i molestes feridetes.

El fred intens fustigava, el risc de mort era molt alt, així que novament van haver de retrobar-se per prendre una decisió: o bé acceptaven desaparèixer de la faç de la terra o bé acceptaven les pues dels seus veïns i veïnes. Endevineu què van decidir? Van decidir conviure amb les petites feridetes que les relacions properes del dia a dia els podia ocasionar, ja que sabien que allò realment important era l’escalfor que unes i altres rebien i es donaven.

Acceptar les nostres pues i les dels altres és la base d’una convivència pacífica. Cal tenir la saviesa d ’adonar-se que allò que et provoca ferides és al mateix temps allò que te les guareix.

I, a poc a poc, amb el temps i amb compromís, els porcs espins van anar trobant maneres de moure’s i escalfar-se fent-se cada cop menys ferides; però també aprenien noves i creatives maneres de sanar més ràpidament les ferides que, molt de tant en tant, s’ocasionaven.

 

 

Conte adaptat per Aurem Llobera



Comparteix aixó a les teves xarxes socials
Del.icio.us! Google! Live! Facebook! MySpace! TwitThis Joomla Free PHP