Evitar els conflictes... funciona?
L'Alexandra entra sempre a classe fent molt de soroll (es veu que no pot evitar-ho) i la professora, que és una maniàtica de l’ordre i el silenci, la renya cada dia, i, com a conseqüència, s’organitzen sempre 10 minuts d'enrenou.
Darrerament la professora arriba una mica més tard, quan l'Àlex ja és dins de la classe.
Quin és el conflicte?
La postura de la professora és “evitadora”. El que fa és fugir del problema, evitant l’enfrontament:
- no ha parlat amb la noia, ni ha mirat d’esbrinar per què ha de fer tant de soroll i cridar tant l’atenció
- no li ha explicat perquè la molesta tant que faci soroll
- ni ha implicat la resta de la classe de cap manera (de fet, estan patint les repercussions del conflicte).
La professora s’hauria de preguntar quins són els seus objectius quan renya l'Alexandra i si aquests s’acompleixen amb la seva actitud d’ara. Per què està fent el que està fent? S’han de tenir en compte també les implicacions que aquest actitud pot tenir en els altres “participants” en el conflicte: els companys de l'Àlex i els altres professors del centre:
- Els alumnes són testimonis del retard de la professora, de la seva manca de “tracte” per solucionar el problema, poden pensar que davant d'una actitud ”tossuda” trobaran una “rendició”. Pot ser més difícil la relació amb el conjunt del curs.
- La resta de professors es poden veure abocats a prendre una postura al respecte (obertament o no).
En resum, abans d'evitar un problema... valorem si així el solucionem o encara el fem més gran.